Anna Castilla: “A Occident el Líban és vist com un país en conflicte, però quan hi arribes veus que realment és multicultural i divers”


El Líban és un viatge en el temps i una de les regions més boniques de l’Orient Pròxim. Amb un peu al món àrab i l’altre a Occident, els seus pobles han coexistit en el territori durant anys per acabar formant una societat multicultural, amb una important diversitat religiosa i una de les més apassionants i complexes del món. Marcat durant dècades per la Guerra Civil i les invasions, el país és ara calma entre el caos.

Al blog d’aquesta setmana ens acostem una mica més al Líban amb l’Anna Castilla, la nostra experta en gran viatge que ha tornat del país fa tan sols uns dies.

1. Comencem pel principi. Quina era la teva visió del Líban abans d’anar-hi i com ha canviat una vegada hi has estat?

No tenia una idea clara, sabia que era un país del Pròxim Orient en mig de països que semblen conflictius i perillosos. Una vegada vaig ser allà, vaig canviar totalment el xip. A Occident el Líban és vist com un país islàmic, en conflicte, i quan hi arribes veus que realment és multicultural i divers. La seva capital, Beirut, és una metròpoli moderna que et trenca tots els esquemes.

2. Creus que el turisme encara té prejudicis sobre el país?

Sí, però principalment és el nostre turisme el que encara no s’atreveix a descobrir-lo. El Líban és ple de turisme francès i alemany, que coneixen més el país i estan tranquils de visitar-lo. Nosaltres som més reticents perquè el veiem més llunyà, un cop t’expliquen el que és o tens l’oportunitat de viure-ho tu mateix la visió que tens canvia al cent per cent.

El turisme nacional relaciona el Líban amb una guerra, però aquest conflicte va durar 15 anys i va acabar l’any 1990. Molta gent el relaciona amb el Pròxim Orient, però en aquesta zona també està Jordània i no s’acostuma a tenir una visió tan negativa. La sensació que tens és totalment de seguretat, no hi ha cap conflicte, només prejudicis. Molta gent tampoc sap que és un paradís fiscal molt important, de fet, se’l coneix com la “Suïssa del Pròxim Orient”. T’adones que és un país ric, de fet, el més ric de la zona.

3. Què significa l’arbre del cedre al Líban?

El cedre és l’arbre nacional del país. Aquest arbre mil·lenari creix a les muntanyes, té molt bona fusta i aguanta de dos a tres mil anys. Durant el nostre itinerari visitarem un bosc de cedres on s’hi respira la pau més absoluta, un moment de calma molt necessari en el viatge. Té tanta presència al país, que la figura principal de la bandera del Líban és un arbre de cedre.

4. Quin lloc del país és el que més et va impactar?

Baalbek és un dels meus llocs preferits. És una antiga ciutat romana increïble. Tot i que haguem vist moltes restes de ciutats romanes, quan arribes allà i et sents petit al costat dels enormes temples et preguntes: com pot ser que ningú conegui aquesta meravella del món? És una joia guardada per aquells que s’animen a descobrir-la. La ciutat compta amb tres temples impressionants: Baco, Júpiter i Venus. El de Baco és el més imponent perquè és el que està més ben conservat.

Una altra cosa que em va sorprendre molt són les coves de Jeita. Per moltes coves que hagis vist, trobar-te amb unes cavitats de més 100 metres d’alçada plenes d’estalactites i estalagmites és una experiència que impressiona. A més, en algunes zones només es pot arribar en barca. Per a mi, les millors que he vist mai!

5. Què destacaries de la capital del país, Beirut?

Beirut és una ciutat de contrastos. Pots trobar mesquites al costat d’esglésies cristianes, hi ha un barri musulmà i un barri cristià, una zona francesa i el barri Solidere, on es van començar a reconstruir els edificis després de la Guerra Civil. El seu passeig marítim té un ambient espectacular, on gent jove, nens, pescadors i parelles es troben per gaudir de la tranquil·litat de la nit. Pots passejar-hi segura fins ben entrada la nit, jo no vaig tenir cap problema!

Tota la ciutat és moderna i cosmopolita, amb molta vida per la gent jove com qualsevol altra gran ciutat. És una metròpoli on s’hi viu bé i funciona com a centre social i econòmic de la zona. Si vols conèixer una perspectiva interessant de la ciutat vista des dels ulls d’un català, et recomano el llibre “Un barceloní a Beirut” escrit pel corresponsal de La Vanguardia a l’Orient Mitjà, Tomàs Alcoverro, que resideix a la ciutat des de fa gairebé 50 anys.

6. Com definiries l’arquitectura del país?

El més bonic del Líban i que més atrapa a la gent és que ets en un país amb més de 7.000 anys d’història molt visibles, des de l’Edat de Bronze fins la història actual. Totes les civilitzacions han deixat la seva petjada al territori, fenicis, hel·lenístics, romans, otomans… És com un museu d’història fet país! La vall del Bekaa, entre els mons Líban i l’Antilíban, era un pas natural de Síria cap al mar per on han passat totes les cultures.

L’arquitectura islàmica és molt present al país, sobretot a les mesquites. A Beirut es troba la mesquita Mohammad Al-Amin, comparada per alguns amb la mesquita blava d’Estambul. El palau de Beiteddin és també un símbol, conegut com ”L’Alhambra del Líban”.

La vida religiosa al país és molt diversa però poc visible. S’hi practiquen disset religions diferents, entre les quals dotze són cristianes. Això vol dir que, al contrari del que la gent pensa, és un país més cristià que musulmà.

7. Quin tipus de gastronomia hi trobarem?

El menjar és un altre dels punts forts del Líban. Al ser un país mediterrani, hi trobem productes molt nostres com l’oli, olives, albergínies, verdures, fruita, carn, peix… Tot i així, els seus plats són molt característics del país. La seva dieta és molt sana i molt al nostre gust!

Al migdia dinarem cuina libanesa per acostar-nos a la seva cultura, i al vespre gaudirem de cuina internacional. Tastarem el mezze, entrants que es comparteixen amb tothom que podrien ser perfectament les nostres “tapes”. Menjarem el deliciós hummus libanès i el mutabal, semblant a l’hummus però elaborat amb albergínia. Les estones lliures al Líban es passen en bona companyia i compartint una xixa, una pipa que conté aigua i tabac o herbes molt típica de l’Orient Mitjà.

8. A quin tipus d’hotels ens allotjarem?

Com que el Líban és un país petit, el que fem és dormir a Beirut i cada dia fer una excursió, ja que com a molt podem arribar a fer 200 quilòmetres en un dia. Això ens permetrà ser al vespre a la ciutat per si volem sortir a passejar, ja que el nostre hotel està ben situat a la part més urbana.

9. A quin tipus de viatger recomanaries aquest viatge?

Recomanaria visitar el Líban a les persones que se senten fascinades per les cultures i la història. No només és història antiga, ja que pots conèixer tant els orígens de la nostra civilització però també restes d’història recent. A més, també podrem gaudir de bells paisatges, una natura molt característica de la zona i pobles medievals.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s