Albània: pròxima destinació


Albània és un país tan desconegut com autèntic. Una cultura mil·lenària, espais naturals sense contaminar, platges pràcticament verges, una deliciosa gastronomia i la cordialitat dels seus habitants converteixen a Albània en un encert assegurat.

La història d’Albània és mil·lenària i, alhora, segueix viva a causa del conflicte de Kosovo que encara continua latent. El petit país balcànic també es caracteritza per la pacífica convivència de quatre religions: una doctrina islàmica tolerant per influència de l’imperi bizantí, la catòlica, l’ortodoxa per influència de Grècia i la bektasí, un corrent amb mescla d’elements de l’islam sufí, el cristianisme i el judaisme.

Actualment Albània compta amb dos llocs declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, tots dos de caràcter cultural. El primer és Butrinto, una ciutat al sud del país, que va ser successivament colonitzada per grecs, romans, bizantins i venecians i que, després de ser abandonada a l’Edat Mitjana, és avui un lloc arqueològic de primer nivell amb ruïnes representatives de les diferents ocupacions.

Amphitheater of the ancient Baptistery at Butrint, Albania.

Els nuclis antics de Berat i Gjirokastra també són Patrimoni de la Humanitat i la visita és obligada. La històrica Gjirokastra és un dels pocs exemples de ciutat otomana en bon estat de conservació. Mentre, Berat és considerada la ciutat més antiga d’Albània, del segle VI A.C. Travessada pel riu Osum i coneguda com “la ciutat de les mil finestres” té fins a tres nuclis antics: el musulmà Mangalem, Gorica i Kalaja, dins de la fortalesa medieval situada en el pujol més alt de la ciutat.

Albània és un país amb nombrosos parcs arqueològics i castells fruit de les diferents civilitzacions invasores. Entre els primers destaquen el de Apolonia i l’amfiteatre romà de Durrës. Entre els castells, destaca el de Rozafa, que ofereix impressionants vistes de la ciutat de Shköder, envoltada pel llac del mateix nom, el més gran dels Balcans, mentre el de Gjirokastra és un dels castells més grans dels Balcans.

apollonia

Els vestigis comunistes del règim de Enver Hoxha són part inevitable del paisatge albanès. I és que Albània va ser durant molts anys, al costat de Corea de Nord, una de les dictadures comunistes més brutals del món, una nació aïllada. Avui dia queden encara moltes petjades d’aquest fosc passat, com els dos-cents mil búnquers fruit de la psicosi del seu tirànic dictador davant qualsevol possible invasió exterior.

L’orografia d’Albània, amb una grandària similar al de Catalunya, és fonamentalment muntanyenca, fins a un 70% del territori està ocupat per serralades, serres i muntanyes amb una altitud mitjana de mil metres. Entre les millors destinacions naturals figuren les valls de Thethi i Valbona al nord i els seus rius i llacs, com el llac Shköder, compartit amb Montenegro i el de Ohrid, un paratge espectacular que comparteix frontera amb Macedònia.

????????

La costa d’Albània comprèn 360 quilòmetres repartits entre dos mars. Si bé el nord, banyat per l’Adriàtic, reuneix enclavaments més massificats i contaminats, la veritable joia de la costa albanesa és la seva costa sud, la del mar Jònic, coneguda com la Ribera albanesa.

rivera-alabana

Albània ofereix una gastronomia de primera divisió a causa de la influència de diferents civilitzacions i conqueridors. La fusió natural i la varietat caracteritzen una cuina que barreja influències turques, gregues, balcàniques i italianes.

La música i el folklore albanesos tampoc ens deixaran indiferents. Albània és un dels països balcànics amb una cultura popular més rica i les seves cançons, poesia i acolorides vestimentes converteixen les festes locals en un autèntic gaudi de les tradicions autòctones.

És difícil trobar a Europa un poble més cordial, hospitalari i obert com l’albanès. El seu sentiment d’acolliment i amabilitat fan que el visitant s’emporti la millor opinió possible del seu país. La comunicació és realment senzilla, ja que malgrat que no entendrem albanès, una gran part de la població parla italià, la gent jove es defensa generalment en anglès i fins i tot alguns parlen una mica de castellà.

Per cert, si han sentit parlar d’Albània arran de màfies, droga, prostitució i delinqüència organitzada no cal témer, ja que no en veuran cap rastre, igual que tampoc existeix la picardia amb els turistes, cosa digna de valorar avui dia.

Per comprovar el caràcter albanès no hi ha res més que deixar-se portar per l’ambient de Tirana, on es concentra la vida nocturna. Els seus millors cafès, restaurants, terrasses i elegants pubs es concentren al barri de Blloku i permeten sopar de meravella a un preu molt raonable, provar el cafè o la cervesa local (Korça o Tirana) o atrevir-nos amb el raki, la forta beguda alcohòlica nacional.

img_4627-2

El millor moment per descobrir Albània és ara, millor en els mesos vinents que d’aquí a uns anys. Actualment el país no és una destinació massificada i disposa de les infraestructures turístiques que permeten gaudir amb comoditat del país. Les autoritats albaneses encara no han apostat per una decidida promoció dels seus nombrosos atractius turístics pel que Albània encara és un país relativament desconegut, poc contaminat, autèntic i que, sens dubte farà que, en acabar la nostra primera visita, de seguida vulguem tornar.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s