Macedònia: un país, dos mons


La República de Macedònia viu entre dos mons, Orient i Occident, Europa i Àsia. El seu gran atractiu del país és que té la capacitat de transportar al visitant en un tancar i obrir d’ulls d’un món a un altre.

Malgrat ser un país molt jove – va néixer el 1991 després de la desaparició de Iugoslàvia- està assentat en una regió amb una història convulsa.

La capital, SKOPIE, és el punt de partida d’aquest viatge per un país gairebé desconegut. Comencem la ruta per Orient, concretament pel barri de Carsija, el qual es caracteritza per cinc segles de dominació otomana. Els baklaves i els kebabs són omnipresents en els restaurants d’aquest barri. La veu del muetzí cridant a l’oració se sobreposa als sons de música turca o àrab que surt de les botigues.

skopje

A Gradiste es troba el carreró que s’ha convertit en el centre de la “moguda” de Skopie. Aquí, grups de nois i noies (algunes amb el hiyab posat) es concentren a les terrasses dels cafès que se succeeixen al llarg de les voreres. Costa recordar que encara estem al barri turc. I encara menys, quan molt a prop ens trobem amb el símbol d’una altra cultura: l’església Sveti Spas.

Després d’aquesta primera incursió cristiana, entrem de ple a Occident. El Stonebridge, el Pont de Pedra, constitueix el centre neuràlgic de la capital i per això sempre està ple de locals.

Si volem descobrir més sobre la història del país, la visita al Museu de la Lluita per la Independència i la Sobirania de Macedònia és important, sobretot per conèixer les susceptibilitats d’un poble al qual els seus països veïns, especialment Grècia i Bulgària, es neguen a reconèixer com a nació. Just davant, un altre museu recorda el drama de l’Holocaust que va suposar l’exterminació dels jueus macedonis.

Més tard, és hora de passejar per l’eix de la ciutat moderna, el bulevard Makedoniya, ple de botigues de roba i grans cafeteries. En aquest punt podem visitar el memorial dedicat a un personatge emblemàtic de Macedònia, la mare Teresa de Calcuta, nascuda a Skopie el 1910. El seu record és omnipresent a la ciutat: a l’entrada de molts edificis oficials es poden observar plaques amb alguna de les seves frases, i a diverses obres públiques (fins a una autopista!) porten el seu nom.

alexander-the-great-855716_960_720

Per observar Skopie en conjunt, hi ha dues opcions: Pujar al Kale, la fortalesa que domina la capital o a la Muntanya Vodno, amb els seus 1.060 metres. Des del 2010, una línia de telefèric connecta el centre de la ciutat amb el cim.

La segona etapa del viatge és a la propera ciutat de TETOVO, on resideix la minoria albanesa, musulmana en la seva major part. I això es nota en els seus abarrotats carrers del centre. A diferencia de la capital, aquí són clarament majoria les noies amb hiyab i abrics foscos que s’estenen de cap a peus. No podem marxar de Tetovo sense deixar de visitar la sorprenent mesquita Sarena, “la mesquita pintada”; les seves colorides pintures contrasten amb l’habitual sobrietat d’altres llocs de culte. Més sobri és el proper tekke (lloc de culte dels sufíes) Arabati Bava Bektasi, un afable espai enjardinat on predominen homes barbuts i dones cobertes.

pa266529

Al sud de Tetovo, la carretera condueix al Parc Natural de MAVROVO, amb els seus paisatges alpins i els seus pics nevats. És la llar dels mijaks, un grup ètnic que parla el seu propi dialecte i conserva els seus antics costums. En un mateix poble, i fins i tot en una mateixa família, coexisteixen aquí la fe cristiana i musulmana. Enmig del Parc, en un paratge paradisíac, s’amaga un dels més impressionants monestirs del país, Sveti Jovan Bigorski.

La carretera prossegueix cap al sud fins a arribar al llac OHRID, que es reparteixen Macedònia i Albània. Per qui vulgui conèixer els seus dos costats, avui en dia creuar d’un país a un altre és molt senzill. El costat albanès del llac, poc concorregut, ofereix magnífiques vistes de la riba oposada, amb els pics nevats que es reflecteixen en l’aigua.

1-8

La ciutat d’Ohrid és el lloc preferit pels turistes gràcies als seus carrerons empedrats del casc antic, les seves cases blanques i les seves teulades vermelles totes idèntiques.

La visita de la ciutat resulta un veritable pelegrinatge entre esglésies, com la gran Sveta Bogorodica Perivlepta, amb els seus magnífics frescos que cobreixen totes les parets i la cúpula. Sveti Sofia és l’única església del país que encara conserva frescos originals del segle XI. I per últim, la fotogènica Sveti Jovan Kaneo, la qual es situa a dalt d’uns penya-segats que cauen abruptament fins al llac d’Ohrid. Aquest té un germà petit: el llac Prespa, més a l’Est, menys concorregut i més salvatge.

iglesia_san_juan_kaneo_ohrid_macedonia_2014-04-17_dd_18

A continuació, ens dirigim cap a la segona ciutat del país: BITOLA. Anys enrere, Bitola va ser un gran centre d’intercanvis comercials entre Occident i Orient. Era una ciutat culta, d’intensa vida diplomàtica i on a les escoles s’ensenyaven diversos idiomes. Aquesta atmosfera elegant encara es manté en l’entorn de la ciutat. Aquest caire cosmopolita explica que aquí es troba una de les poques esglésies catòliques del país.

Abans d’emprendre el viatge de tornada cap a Skopie convé retre un últim homenatge a què constitueix la principal riquesa cultural de Macedònia: els seus monestirs. I és que a pocs quilòmetres de Bitola, la petita ciutat de Prilep compta amb dos dels més espectaculars del país. El de San Miguel Arcàngel, que alberga a mitja dotzena de monges i es troba “penjat” en la vessant d’una muntanya. Més remot encara està el monestir de Treskavec, al que s’hi accedeix per una sinuosa carretera de muntanya. Els seus murs i cúpula estan totalment coberts de frescos espectaculars.

treskavec_00

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s