Xile: el país dels mil paisatges


Hi ha moltes coses que es poden dir del país més allargat del món, el país dels mil paisatges. Moltes. No obstant això, el més increïble del què es pot parlar és de la seva llum. En primer lloc, de la llum que envolta el Parc Nacional de les Torres del Paine. Localitzat a la part més austral del continent americà, aquest parc de poc més 242 mil hectàrees de terreny, s’aixeca com a símbol ineludible d’un país en plena expansió. La màgia d’aquest lloc recau principalment en el fet que segons a quina hora del dia ens trobem, podrem apreciar una imatge completament diferent de les tres imponents torres de granit que formen el conjunt conegut com les Torres del Paine.

torres-del-paine-692960_1280

Practicar senderisme, muntar a cavall, fer una excursió en tot terreny o simplement passejar prop d’aquests gegants a l’albada o quan es pon el sol pot arribar a ser una experiència vital d’allò més embriagadora. Si formes part del petit grup d’afortunats que a més a més poden gaudir del parc també de nit, un bany en un jacuzzi sota les estrelles amb vistes a les tres torres, és una opció a tenir en bona consideració.

De la mateixa manera, allunyant-nos de la riquesa verda i abundant que propicia la humitat de la zona del Parc Nacional de les Torres del Paine, tot viatjant cap a la part més septentrional del país, és imprescindible mencionar la llum del desert no-polar més àrid del món, l’inigualable Desert d’Atacama. Abandonar el país sense haver trepitjat aquest desert de més de tres milions d’anys d’antiguitat, seria tot un pecat. El Salar d’Atacama, envolta al visitant d’una llum única que li proporciona una sensació d’immensitat imponent. Considerat el millor lloc del planeta per observar el firmament, ha estat també, des del 2009, la seu del mundialment conegut Rally Dakar, un punt d’unió per als amants de l’astrologia i dels esports d’aventura.

Salar_de_Atacama

Santiago de Chile, la capital del país, és la llar de més de sis milions de punts de llum, més de sis milions de persones que brillen per la seva simpatia, amabilitat i solidaritat. Aquesta metròpolis fundada oficialment per l’espanyol Pedro de Valdivia, l’any 1541 però datada amb més de dos mil anys d’antiguitat, atès que ja existia com a assentament inca molt abans d’aquesta data, és, a l’actualitat, una ciutat encaixonada a la Serralada del Andes, que en un primer moment resulta una mica decepcionant per al foraster però que al treballar-te-la caminant i estimulant els sentits, resulta especialment gratificant.

snatiago

Sense cap mena de dubte, aquest racó allargat del planeta deixa empremta al cor del viatger, i l’obliga a pronunciar, gairebé sense adonar-se’n, aquestes deu paraules: “Saps que? Em penso que em quedo quatre dies més”.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s