Estic assentat al centre de la plaça del “Obradoiro” a Santiago de Compostela tot contemplant la preciosa Catedral que presideix la plaça després de 125km de ruta. Durant aquests últims quilòmetres del Camí, la motxilla i
els pals s’han convertit en uns companys inseparables; sense oblidar la inestimable càmera fotogràfica.
El Camí és simplement això, el teu camí. Però tot camí comença amb una primera passa; en el nostre cas vam començar el nostre particular camí a Sàrria, ciutat coneguda per ser l’allotjament de molts caminants, va ser fundada al segle XII com a Vilanova de Sarrià de la mà del rei Alfons IX.
I així va començar un llarg camí que ens va portar fins a la plaça del Obradorio i ens va permetre descobrir petits llogarets, i pobles més o menys grans tots amb la seva 
historia i particularitats.
El Camí és una experiència que s’ha de viure, que tracta de caminar, simplement desplaçant-se un pas darrere l’altre. Tot i aquesta aparent simplicitat, el Camí és quelcom especial i cada peregrí o caminaire té els seus motius particulars. El Camí et permet caminar amb tu mateix, conversar amb un desconegut que quan te’l tornes a trobar ja no és un desconegut i fer amics, amb els quals el contacte no es perdrà gràcies a les xarxes socials.
Al final de cada etapa, el restaurant és el punt de retrobada: mentre dinem plegats, s’expliquen les anècdotes del dia. El dia
s’acaba aviat, després de sopar, el llit ens espera.
Al camino cada dia es viuen noves experiències, es descobreixen nous paisatges i es coneixen companys de viatge d’arreu del món.
“Buen Camino”, els mots que ens acompanyaran aquests dies de camí.
Toni Hilla i Alòs
